diumenge, 5 d’octubre de 2008

Aiguamarina - Josep M. de Sagarra

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.


Aiguamarina - Josep M. de Sagarra
Àncores i estrelles (1935)



Només diré que m'encanta per tot el que em transmet i perque, sencillament, és preciós.

Discurs de Quim Monzó a Frankfurt


Discurs oral


L'escriptor Quim Monzó sembla un home segur dels coneixements que té, però a la vegada sembla conscient de que aquests coneixements els ha aconseguit gràcies a questionar-se tot el que l'envolta i a treure conclusions després d'observar-lo. L'últim que he llegit de Quim Monzó és un dels articles que publica setmanalment a la revista "Magazine". L'escriptor utilitza a l'article ironies i altres recursos que em recorden, en alguns aspectes, als que va fer servir al discurs. D'obres seves encara no n'he llegit cap, però m'atreveixo a dir, encara que només hagi llegit uns quants articles i escoltat un discurs, que m'agrada la seva manera de transmetre el que pensa d'una manera menys típica; crec que aquest es un dels factors que el fan destacar i que per això, entre altres coses, li van oferir fer el discurs a Frankfurt. Quim Monzó volia d'alguna manera apropar-se al públic que l'havía d'escoltar i no limitar-se només a donar el típic discurs. Això ho havia de fer tenint en compte que al públic hi havia una certa diversitat d'interessos respecte al tema principal de la fira i que, per tant, no li funcionaria la mateixa estratègia concreta per a uns per captar l'atenció de tots en conjunt. L'estratègia general de Monzó va funcionar, va aconseguir captar l'atenció de tot el públic fent servir un recurs molt eficaç: anar introduint de tant en tant comentaris còmics per fer riure el públic, cosa que evitava que aquests desviessin l'atenció cap a altres coses. L'escriptor va fer un discurs adreçat a tothom, un discurs amenitzat i no gaire complicat que tothom que l'escoltés pogués comprendre. El format que Monzó va fer servir no era l'habitual, feia servir un registre més col·loquial, el discurs no estava estructurat típicament, podia passar d'un tema a un altre o contradir-se a l'instant d'haver afirmat alguna cosa. També era poc habitual el fet de que en comptes de començar amb afirmacions o citant literatura, començava dient que anava a explicar un conte, on explicava el seu propi debat sobre si fer o no el discurs i com fer-lo.


Text


Quim Monzó opina que la literatura catalana és una de les peces fonamentals de la cultura europea. Crec que els objectius de l'autor era donar una visió més general de la literatura, no centrar-se només en caracteritzar-la, en citar-la i en aprofundir-la, sinó més aviat en explicar que va ser la literatura catalana per a Europa en un moment determinat, que va ser posteriorment després d'una sèrie d'esdeveniments i, bàsicament, la importància que va arribar i que arriba a tenir. Al discurs cita a Frederic Mistral, escriptor occità que va rebre un premi Nobel de literatura.


Opinió personal


M'ha agradat sentir un discurs que transmet opinions pròpies, que no es basa únicament en dates i en cites literàries, perquè crec que això permet personalitzar una mica més la idea de la literatura que té cadascú, encara que es tinguin pocs coneixements, i interessar-se més per aquesta. També m'ha agradat perquè és un discurs fàcil de seguir i inclou aspectes no estrictament literaris que permeten plantejar-se les idees dites sense perdre't. L'escriptor aprofita l'ocasió de tenir la paraula davant de tanta gent en un esdeveniment com aquest per donar a conèixer la cultura literària catalana internacionalment, en un intent indirecte de fer oblidar als que no la coneixen els prejudicis que tenen sobre aquesta. Penso que no sòc la única que pensa així, qualsevol persona que escolti el discurs s'adonarà de les intencions de Quim Monzó i seguirà el discurs atentament, amb curiositat per saber que és la pròxima cosa que l'escriptor dirà.

Per mi és, sincerament, un discurs que val la pena escoltar i que et planteja noves formes de fer entendre el missatge que es vol comunicar sent més original.

Per fi tinc bloc!

Bé, després de barallar-me amb l'antic bloc uns quants dies ja que no em deixava publicar, m'he fet un de nou i sembla que aquest si que funciona. Ja era hora, començava a pensar que no podría fer-lo servir! Em dic Anairda i estudio 1r de batxillerat i, encara que començo a fer-ho més tard del que hagués volgut, faré servir aquest blog per publicar treballs de literatura.



Ho deixo aquí, que vagi bé!